Osteopatia
Osteopatia del grec osteon (os) i patos (malaltia) s’utilitza per designar un sistema de medicina manual basat en què moltes malalties són a conseqüència d’una pèrdua d’integritat estructural. Aquestes disfuncions a nivell d’estructura es tracten a través de diferents tècniques de manipulació, per això en diem medicina manual, sempre amb la finalitat de restaurar l’homeòstasi (equilibri)
Indicacions
Tot tipus de disfuncions o dolor que poden ser reversible amb els mètodes manuals de les tècniques osteopàtiques.
El metge americà Dr. Andrew Taylor Still (1872) és considerat el pare d’aquesta branca mèdica. Per primera vegada es va establir una relació entre l’estructura múscul – esquelètica i el funcionament dels òrgans vitals.
Es fonamenta en la creença de que tots els sistemes del cos treballen conjuntament, estan relacionats, i per tant els trastorns en un sistema poden afectar en el funcionament dels altres.
Aquestes dificultats estructurals poden tenir diferents orígens: accidents, estrès, mala posició, sedentarisme i altres causes que poden provocar dolor, pèrdua de mobilitat o altres símptomes en l’os, músculs, lligaments, càpsules d’unió … i el que és més greu afectar sobre altres sistemes del cos.