Un sistema de medicina manual basat en què moltes malalties són a conseqüència d’una pèrdua d’integritat estructural.
L’osteopatia (del grec osteon, os, i pathos, malaltia) és una medicina manual basada en la idea que moltes malalties deriven d’una pèrdua d’integritat estructural. Mitjançant tècniques de manipulació, busca restaurar l’homeòstasi o equilibri del cos.
Està indicada en disfuncions o dolors reversibles amb tècniques manuals. El seu fundador, el metge nord-americà Andrew Taylor Still (1872), va establir la relació entre l’estructura musculoesquelètica i el funcionament dels òrgans vitals.
Parteix del principi que tots els sistemes del cos estan interconnectats, de manera que una alteració estructural —per accidents, estrès, mala postura o sedentarisme— pot provocar dolor, pèrdua de mobilitat i afectar altres sistemes de l’organisme.
Problemes digestius, circulatoris o endocrins originats per una compressió mecànica del sistema nerviós o circulatori
Dolors articulars, musculars o de lligaments en qualsevol part del cos, d’origen accidental o postural
Traumatismes per accidents, caigudes o postoperatoris, incloses cicatrius que generen adaptacions perifèriques
Traumatismes postpart: fòrceps, ventoses o expulsions problemàtiques
Vertigen, migranya o ansietat causats per una disfunció del sistema estructural
